dimarts, 31 de juliol del 2012

sense carreres no tenim futur


Quin és futur que ens espera? Ja fa mesos que em faig aquesta pregunta, i dia rere dia intento buscar solucions i la veritat és que me’n passen moltes pel cap, però en gairebé totes i trobo algun que altre inconvenient.

És evident que el ciclisme de competició ha de servir per donar una sortida als joves talents al camp professional, aquest hauria de ser el màxim objectiu, sense deixar de costat que amb tot aquest procés no és pot deixar de costat la formació tan a nivell personal com professional d’aquests corredors.

El pas previ a ser professional és la categoria elit (amateur),  tot i que sembla que al pas que anem un corredor passarà de ser juvenil a ser master 30, i és que mirant el calendari les curses elits van desapareixent i van passant a formar part del calendari master, mentre la federació s’ho mira des del  despatx.

No oblidem a tots els que estimem el ciclisme que no només em de pensar en nosaltres, sinó que ho em de fer en el futur dels joves, penem que cada carrera elit que és perd és una oportunitat menys per als joves. Recordem que la categoria master ha de ser una categoria de lleure...

Les meves solucions? Son moltes i totes i podeu trobar un inconvenient .. .  la de pagar per córrer no és una solució, és un problema, i greu. Jo preferiria retallar en premis per fer més assequible el cost de la cursa a l’organitzador, posant uns mínims i que a partit d’allà cada organitzador  pogués posar els premis que volgués,  i suposo que a més premis més participació. El que tinc clar és que em d’evitar la desaparició de curses.

Si no hi ha carreres no hi ha futur i quan no tinguem carreres no hi haurà discussió possible. Ara i som a temps, ara podem discutir, ens podem emprenyar, intercanvia punts de vista... quan no tinguem carreres no hi haurà discussió possible, no hi haurà futur, no hi haurà ciclisme, tot s’haurà acabat....

El que més em fot de tot això és que sempre em d’aixecar el crit de guerra els corredors,  m’agradaria saber que fa la federació quan un organitzador truca a la federació dient que ha de suspendre la carrera? Que li diuen? Aquest any he parlat amb diferents organitzadors, i molts m’han mostrat el descontentament amb la federació, que en comptes de reduir costos els hi augmenten!

Ja a principis d’any vam demanar reunió amb la federació i res de res....

Solucions i diàleg ja!

dilluns, 23 de juliol del 2012

aneu a la merda...

Se que sempre he escrit de ciclisme en aquest blog, però mira, avui necessito expressar el que sento i no és de ciclisme precisament del que vull parlar.

Aquesta imatge està presa des d'un avió...
Avui, des d'Albons, les flames tornaven a revifar

 Ahir a les 21h del vespre des de Torroella, la pufor del fum era molt intensa...
 El cel estava covert a l'Estartit
El Montgrí a primera hora de la tarda, el nubol de fum era esfereidor...


Com per desgràcia ja sabreu ahir és va declarar un incendi a la jonquera que és va veure agreujat per la forta tramuntana. Malauradament ja han perdut la vida 4 persones, això és el meu greu, però darrere d’un incendi queden famílies destruïdes, cases cremades, masos centenaris fets carbó, finques de generacions cremades, animals morts, pastures i granges cremades i un llarg ect...

Ja en tinc el collons plens, el principal culpable del incendi és el qui el provoca, i sembla que aquest va ser per una cigarreta llençada per un imbècil que és mereixeria patir el dolor de les persones que han patit aquest incendi. Quan un energumen llança una cigarreta per la finestra ja sap el que pot provocar, o sigui que d’homicidi imprudent res de res, està ven clar que cada un te que assumir la seva culpabilitat.

Em sembla denigrant i patètic que algú des d’un despatx a la moncloa o a la generalitat  pugui decidir el que han de fer els pagesos, ramaders  i que pugui retallar en seguretat! Aquests fills de puta que d’es d’una taula vulguis saber més que la gent de la terra. Per mi se’n  poden anar a la merda.

Els pagesos i ramaders troben tot tipus de traves, van desapareixent, i amb això els boscos estan bruts, i amb la això el perill de foc augmenta molt.

Torno a dir que la culpa és del fill de puta que crema els boscos, i per mi mereix el més grans dels patiments, però cada un te la seva part de responsabilitat!

divendres, 20 de juliol del 2012

especial


Demà correm a Sant jaume dels Domenys, una cursa molt dura, sense cap dificultat orografica, però que la calor, el ritme i el vent la fan una cursa dura de veritat.
Aquesta foto és molt especial per a mi, en fa 3 anys, el juliol del 2009, era la segona cursa que corria despres de la operació i d'estar 6 mesos inactiu. No és que la primera no fos especial, al contrari, va ser 15 dies avanç a sant pere de Ribes, però era conscient que el cor va ser el que em va empenyer a córrer i no el cap, donc feia 3 setmanes que habia rebut l'alta.
A la segona cursa va ser a sant jaume dels Domenys, on correm demà, i va ser la primera cursa que vaig acabar despres de rebre l'alta. Costa descriure tot el que vaig sentir aquell dia al passar la linia de meta, però us puc assegurar que va ser molt.
Guardo un molt bon record d'aquell dia...

dilluns, 16 de juliol del 2012

Esperar, o no esperar?


Diumenge vaig tornar a veure una etapa atípica del tour, com la de fa dos anys. Un dels capos cau o pinxa i els altres l’esperen.

Sincerament, la meva opinió és que mai s’ha d’esperar, sinó pots caure en la equivocació de fer  quelcom malament.

Quin criteri és fa servir i qui imposa aquest criteri, quan s’ha d’esperar o no,  què ha de passar per dir que s’ha d’esperar... una caiguda, una punxada, una averia... què?

La veritat és que després del que va passar i de saber que algú va llançar claus a la carretera veig lògic parar per esperar, però en el moment que ho van fer ells no sabien el que estava passant...

Per mi el que va passar va ser un espectacle lamentable, un espectacle que darrerament es repeteix i és que sembla que el famós fair play estigui calant en el ciclisme. Un espectacle lamentable que el tour no és mereix, una carrera plena d’èpica, d’espectacle i honor.
El tour és la carrera més gran del mon, per la seva història, per les seves gestes... i ara no és mereix que els ciclistes "moderns" és carreguin tot això...



Paradoxes de la vida, un espanyol rescatant un banc holandes, i és que després de quedar-se amb 4 corredors el rabbobank  tenia una empresa difícil.

Com diu en Frank egberts, un espanyol salvant un banc (rabbobank) holandes. I és que amb el despilfarro i corrupció dels bancs espanyols  la paradoxa és curiosa.

dilluns, 2 de juliol del 2012

Pell de gallina...

Avui tenia pensat escriure sobre la horrible carrera que vaig fer diumenge a Perafort, però llegint això (.http://piratasteam.wordpress.com/2012/06/20/el-increible-juanjo ) se m'han passat les ganes, i és que després de llegir-ho he pensat " que collons vols escriure".
A anys llum del que en Juanjo li va passar em sento molt identificat amb la seva lluita i afany per tirar endavant, i és que quan un menys s'ho espera una noticia o un fet et pot canviar la vida...
Que grans que sou, us vull coneixer...http://piratasteam.wordpress.com/2012/06/20/el-increible-juanjo/