120 per acabar l'any!!!!

Quina millor manera d'acabar l'any que pedalant, i a sobre fent la ruta que més m'agrada, cap al nord a fer perafita i Sant Pere de Roda pel costat dur. Rodant amb els campanys del cc palafrugell que estan molt forts! m'heu reventat!

Pujant Sant Pere de Roda, reventat!

Alt de Perafita

Avui sortida amb el CC Palafrugell!

ES VEN

ES VEN BICICLETA MASSI DHT CARBON
GRUP: SHIMANO ULTEGRA
CABLES FUNDES I CADENA CANVIATS FA 3 MESOS
LA BICI ES DEL MARÇ-ABRIL DEL 2010
PREU 1200e. NEGOCIABLES
INTERESSATS: jmasferrer1@hotmail.com

Una de tantes...

Cada cop que passa, cada cop que surt a la llum una llista de persones vinculades al dopatge passa el mateix.
Per una part es publiquen uns noms ( encara que nomes et citin a declarar com a testimoni et posen a la llista, i ets un simple testimoni, que no es imputat, no es el mateix)i s’obre una investigació que sempre acaba en el mateix, en res. Rara vegada algú va a la presó o s'el sanciona exemplarment per haver-se dopat o el que es més greu, per haver venut substancies dopants, o el que es el mateix, ser un camell.
Moltes vegades han sortit a la llum noms de esportistes i directors en operacions com la “operacion Puerto” o “operació llebrer” o alguna altre, però no ha passat res. Un te la sensació que la gent pot fer el que vulgui que aquí no passa res, i les diferents investigacions em donen la raó.
Però el que més greu em sap es veure com en les xarxes socials es fan judicis paral•lels, on la gent dicta sentencia sense tenir la més punyetera idea del que diu, i el que es més greu, acusen i senyalen sense cap mena de mirament, parlen i parlen d’oïda, de que si aquest m’ha dit i que si aquest es un “bombero”.
Sovint penso que molta d’aquesta gent es l’enveja la que la mou a dir segons que, sembla que cada cop que algú fa una bona carrera o la guanya ja es sospitós. Es molt trist veure que gent que et penses que son companys escriguin el que escriuen... Algun dia algú haurà de pensar el que posa i les conseqüències que te el que ha posat, de fet son gent que els agrada la telebasura, aquella en que es deixen anar mentides una rere l’altre “carnassa” en dic jo.

El que està clar es que la justícia no vol actuar, l’operació port no va arribar al final pels noms que i sortien, i que segur que en alguna d’aquestes tantes llistes hi ha algú que es innocent, però que el seu nom ja s’ha embrutat per sempre.

La Marató de TV3

Ahir va ser la marató de tv3, emotiva com cada any, però aquest per a mi ho va ser més, si es que pot ser. I es que ja se sap, quan una cosa et toca d’a prop sempre t'afecta més. I es que jo he patit un transplantament, de vàlvula aòrtica i tot i que el meu donant en el meu cas es un animal, no deixa de ser un transplantament.
No m'agrada gens explicar la meva vida en un lloc públic, però crec que l’ocasió s’ho val, i es que sense les persones que donen els seus òrgans i teixits son vitals per la supervivència de gent que necessita òrgans per poder sobreviure.
Jo, com molta gent mai havia pensat ni en donar sang ni en fer-me donant d’òrgans, però ara entenc que es una cosa cabdal per la supervivència de milers i milers de persones que estan esperant una trucada per poder tenir unes condicions mínimes de vida i fins i tot per poder salvar les seves vides.
L ‘investigació es una cosa importantíssima per poder descobrir noves tècniques per poder fer que gent que necessita transplantaments tingui un millor vida, i clar això volen dir diners, molts diners, per això m’indigna tant veure com retallen en sanitat.
Però una vegada més el poble català ha demostrat que es solidari i això em fa sentir orgullós, molt orgullós.
Gràcies.

Podeu fer les vostres aportacions a:

Durant tot l'any:

-•Donatiu particular: transferència bancària a La Caixa, al número de compte 2100 0555 31 0201001500
•Donatiu procedent d'una activitat popular (organitzada per associacions i/o entitats): transferència bancària a La Caixa, al número de compte 2100 0555 37 0201474332
-De l'1 de desembre del 2011 al 31 de gener del 2012:

•Mitjançant el Servicaixa
•Per internet
•A través de les aplicacions per a iPhone i Android

Seguim!

Aquest matí el cel ja advertia vent, i així a estat

a mitja tard he sortit a rodar i la veritat que al principi el vent no era massa fort, pero al final he estat a punt de fer una visita a la "cuneta" de la carretera per culpa del fort vent.

Seguim sumant, poc pero sumant!!!
Aquest diumenge hi han eleccions a la federació, espero que el vencedor d'aquestes eleccions sigui el ciclisme!!

Aire nou!

Com tots sabeu aquest mes hi han eleccions a la federació catalana de ciclisme, i com que no sabia qui es presentava vaig començar a buscar.

La primera noticia que vaig trobar va ser a la web de la federació on deia que es presentaven dues candidatures...
Un presidenciable ja el coneixia i es membre de l'actual junta, el senyor buchacà, i l'altre no en sabia res, el sr Ramon Martos.
I buscant buscant vaig trobar un blog de la candidatura del sr Martos i la veritat es que en veure a la gent que la conponen i després de llegir el seu programa em va agradar molt. Si més no ells expliquen el que volen fer i el més important de tot, son gent nova, gent no contaminada...
Avui he vist que a la web de la fede han penjat el programa de les dues candidatures.
Sigui com sigui el sistema actual d'elecció es obsolet, no es normal que tothom amb dret a vot es tingui que desplaçar a Barcelona per poder votar, no es normal que el pes d'un vot sigui el mateix per un club que treballa dia a dia per al nostre ciclisme ( cuidant la base, organitzant events esportius...) que un club de "butifarra" (molt respectable). Estem al any 2011, i la federació està enterrada anys enrrere, tenim gent a la junta i treballant per la federació que ja fa massa anys que s'arrosega per la federació...
En qualsevol cas, guanyi qui guanyi que no tenqui les portes a les idees de la gent de fora de la junta, el ciclisme som tots i no es poden negar a escoltar a ningú...
El ciclisme el composem tots i això moltes vegades s'oblida... no es poden pendre decissions unilaterals sense contar amb la gent que any rere any està al peu del canó, sense els que any rere any treiem la llicència, sense els que any rere any estimem i respectem la nostre federació..

dia espectacular!

avui dia radiant i perfecte per la pràctica de ciclisme. Rodant per l'alt Empordà i sense vent! Avui crec que he fet un record personal i es que durant 3h40 min he fet und mitja de 91 pedalades per minut, cosa rara en mí!les rotules s'em sortien de lloc!.

paisatges de postal, camins rurals i una temperatura més que agradable. He arribat a casa amb la llum de reserva engegat i es que estic a la segona setmana de pre temporada. Demà descans!

es el que toca

avui tocava rodar i acomular milles... Apurant la tarda i gaudint de bones sensacions tot i els poquissims km acomulats. Circulant per carreteres de poc transit i on encara les rieres travessen els camins.
Un cop més he disfrutat d´ una bonica posta de sol i d´ una temperatura mŕs que alta per la epoca de l´ any que ens trobem.
Anem acomulant km que el dia 18 ja tenim la cursa del pavo de sant pere de ribes!!!!! Som-hi!!

Dia 1

El riu Fluvià al seu pas per sant Miquel de Fluvià. Va plenissim!!

encara tenim el repte del -6!!!

Carreteres tranquilissimes i plenes de fulles al terra. Sembla que la fred va arribant!!! he marxat de casa a 10º i he tornat a 10º...



Avui es el dia 1. El primer dia de sortir a la carretera amb l'objectiu 2012, o dit d'una altre manera, avui començo la pretemporada de debó!
Encara no sabem el calendari 2012, ni tan sols sabem qui serà el nou president/a de la nostre federació i tampoc sabem els equips que sortiran a la carretera aquest 2012. De qualsevol manera la pretemporada a començat i espero poder estar amb tots al GP inaguració!

Presidenciables

Aquest mes de desembre hi ha programades les eleccions a la federació catalana de ciclisme.
De moment que jo sàpiga (rumors) es presenten dues candidatures, i no se si n’hi haurà cap altre, suposo que si.
Quan un es presenta a unes eleccions normalment presenta un programa, en aquest cas hauria de dir el que pensa fer amb el ciclisme, amb les seves diferents disciplines i categories, però aquí pel que sembla no serà així, o fins ara no ha estat així.
Evidentment la majoria de vots provenen de clubs sense cantera ni sense equips en cap disciplina, per lo tant com a presidenciable les coses son “fàcils” ja que per convèncer aquesta gent suposo que pagant el dinar de final de temporada en fas prou.
El problema esdevé quan has de “vendre” el teu programa amb els clubs que aixequen el ciclisme català, aquells que fan que el ciclisme de base i de competició estigui viu i segueixi endavant, aquí es on un presidenciable s’ha de fer notar que val.
Per descomptat un presidenciable i el seu equip ha de ser gent que provingui del mon de la bicicleta si no malament anem...
Espero que avanç de les eleccions ens siguin presentats els candidats i que aporta o pot aportar cada un d’ells...
El desembre en i juguem molt, ens juguem el futur del nostre ciclisme, el nostre futur...

Més racons

Amb la BTT continuo descobrint racons del montgrí, aquest cop amb la desagradable sorpresa que al final d'aquest corriol vaig descobrir els estralls de la construcció indiscriminada que va patir el poble de l'estartit fa uns anys... i es que de sobte el corriol s'acava amb la paret d'una casa...

per sort encara queden racons on l'home no ha aconsegui poder construir!

els primers de la temporada. Avui he anat al bosc i amb poc menys d'una hora.... mig cistell!!

Espero que no siguin els ultims!!!

Pedrigolet

avui he anat a fer un pedrigolet que vaig veure l´ altre dia caminant, i la veritat es que ha estat molt guapo! Uns segons de baixada pero molt xulo! Avui una sortideta curta de 40' convinant correr i caminar. Els que no conegueu el massís del montgrí us el recomano, jo cada cop que hi vaig en descobreixo un racó nou!

vista des de baix, al començament del coll d´ en garrigas. Com he disfrutat baixant per aquí, llastima que es curt!
Continua la pretemporada, mica en mica anem fent camí!

i aquí la vista des de d´ alt, impressionava una mica, però un cop he començat ja està!

quan falta?

avui, despres de molts dies de pluja he tornat a pedalar, tot i la tramuntaneta que bufava avui la sortida s´ha fet curta. Mentre pedalava m´ha vingut a la ment... Quan falta per començar les curses?... Les ganes ja son insuportables, o sigui que farem l´ operació nutella!! Jejejeje la bascula no enganya i diu que tindre que deixar la nutella al super i canviar-la per la verdureta!!! Operació -6!! Jejejeje... A pasar ganeta!

i es que rodant per llocs com aquest (canapost) les ganes de pedalar es multipliquen, i les ganes de bici també!!

Ciclocross

Una modalitat de ciclisme enorme i espectacular que despres d’uns anys on semblava que anava a més a rebut una enorme sotragada aquest any.
L’any passat es van celebrar 9 curses a Catalunya i aquest any ens hem quedat amb 4. Es evident que la crisis per la quan estem atrabesant tots i te molt a veure, però no tata la culpa es d’això.
Aquests dies he llegit això, llavors un pensa si la federació catalana està per ajudar o per perjudicar, si està per facilitar les coses o per posar pals a les rodes.

Hem arribat a un punt on per interessos personals s’han destruït moltes curses, s’han exagerat informes i s’ha fet pols l’energia dels organitzadors. Jo no entenc res, no entenc l’avarícia de la gent, alguns amb càrrec dins de la federació, no entenc que determinats personatges que es dediquen a robar carreres d’altres categories amb l’argument que la seva categoria paga per córrer, i s’obliden que fent això s’estan carregant el ciclisme de base, s’estan carregant el ciclisme per culpa de la seva avarícia, per culpa de no tenir moral ni sentiments.
Actuen i no pensen en el mal que estan fent als nois que pugen, aquells que son i seran el futur del nostre ciclisme... Son els mateixos de sempre, els mateixos que diuen que estimen el ciclisme, quan l’únic que estimen son el color dels bitllets i el color de la seva cara, dura per cert.
Hem entrat dintre d’un cercle viciós, on sortir es molt difícil, i on tothom justifica les seves males gestions dient que en fan de bones... i jo els dic que el que han de fer es no fer-ne de dolentes...
La crisis ens afecta a tots, ara arriba l’hivern i li toca al ciclocròs.. per cert, que al país valencià aquest any s’organitzen 13 carreres, aquí 4... falten ganes i facilitats, al país valencià pel que sembla els passa al contrari que aquí. Després de l’hivern ens toca al ciclisme de carretera.. que passarà? No ho sabem, el que està clar es que a la fede estan parats fins a les eleccions (mitjans desembre) i després ja serà tard...

2 horetes

Dia radiant per pedalar per l'Empordà!! sense gaire vent, sol i una exel.lent temperatura. Tot això lligat amb les ganes de bici que tenia han fet una jornada rodona de ciclisme.

durant 1 horeta he pedalat amb la companyia d'en Dani. Ja era hora que pedalessim plegats, ara ja no em podràs enganyar més digent-me que no estàs fort! a 30 km/h!! i el fart de menjar mosquits que ens em fet per la zona dels aiguamolls... he arribat vent tip a casa!! jejejejeje.

pujada al castell

Avui pujada al castell del montgrí, una bonica ruta, pujada caminant i baixada corrents per un corriol direcció santa caterina i pujada de nou cap a la creu i avall cap a Torroella...i primera suada de la pretemporada... com m'agrada començar a patir de nou!!!

la sortida del sol desde d'alt del montgrí...

preciosses vistes del golf de Roses

Què em queda...

Cada final de temporada penso el mateix, el què em queda... i no ho dic en el sentit material, sinó en el sentimental. Passats els anys m’he adono que la bicicleta m’ha donat moltes coses, però sobretot m’ha deixat molts bons amics, sobretot quan la bici ha passat a ser una afició.
Sóc una persona altament competitiva i m’emprenyo molt quan les coses no surten bé, no entenc aquells corredors que no tenen cap mena d’ambició sobre la bici, que estan en un equip per estar-hi o per el que els puguin donar i que només pensen en ells mateixos i que es pensen estrelles i que sempre acaben estrellats... son els corredors que passen per davant meu sense solta ni volta i que al cap dels anys cauen en l’oblit.
Jo sempre em quedo amb el positiu, amb els corredors que ho donen tot i que no esperen res a canvi, aquells que ho donaries tot per ells, els grans corredors com a persones, sense importar-me si son guanyadors o no... aquells amb els quals disfrutes pedalant al seu costat, sigui entrenant o competint, son aquells que passat els anys encara estan en el teu pensament, aquells que han fet que per a mi la bicicleta sigui una satisfacció a l’hora de conèixer persones...son tantes les persones que em venen al cap, tantes... moltissima gent que viu i veu el ciclisme com jo el veig...
Quan veig tot el que em queda endarrere es quan veig la grandesa d’aquest esport...

caminadeta...

avui primera caminada pel montgrí, amb una tramuntana moderada i unes vistes impressionants de tota la plana... Caminada curteta d´ una hora fins a st caterina, la proxima sera més llarga...

Dimissió a la federació!

El passat mes d’Octubre va saltar la noticia de la dimissió d’una part de la junta de la federació.

La noticia em va sorprendre, però el que em va sorprendre més va ser que només  va dimitir una part de la junta, no ho entenc.

De totes maneres el que més em preocupa es saber com queda l’estat de la federació i el futur que l’espera. A la noticia posa que les eleccions seran el pròxim mes de desembre, per tant la federació quedarà en “stanby” un parell de mesos. Tenim que suposar que tot continuarà igual, però de moment he vist que la temporada de ciclocròs queda reduïda a 4 curses, mentre l’any passat va ser de 9.

Tothom sap que els mesos de novembre i desembre es on es configura la temporada següent en la majoria de disciplines i molt em temo que sense una junta solida i amb ganes de pencar poca cosa es pot fer. I com sempre els perjudicats tornaran a ser els corredors de les diferents categories i disciplines.

No sabem qui es presenta, no sabem com anirà tot, no sabem res. El que si sabem es que el sistema  d’elecció a la presidència continua sent el mateix i continuen escollint la junta els clubs ciclistes que no representen el ciclisme català. Clubs que la seva única funció es sortir el diumenge a fer la botifarra, quan els que haurien d’escollir la junta son els clubs que estan dia a dia i colze amb colze al peu del canyó lluitant per fer ciclisme de base i organització de curses. Mentre continuïn escollint la junta clubs de ciclisme de diumenge no evolucionarem!

Vent a la cara

 Després de gairebé un mes sense tocar la bici ahir vaig tornar a sortir... com es pot perdre tan la forma amb el que costa agafar-la?!?!?!

Estem a mitjans d'octubre i ahir fotia una cleca impressionant. El dia 11 a l'Estartit es va arribar a la temperatura màxima de tot l'estiu! que està passant?
Amb la sensació de calor vaig pedalar durant 1h30h, tot pesnant si començava a preparar el 2012 o ve era el final del 2011.
Sigui com sigui, la sensació de ganes era increibles i es que després d'un mes al pujar a la bici tenia aquella sensació de que no agafaria bé la primera curva.

??????

Pensava que quan surt una nova carrera seria motiu d’alegria, però no.

L’altre dia, en fa dos, me’n vaig assabentar  que el proper dissabte 8 d’octubre s’organitzen els campionats de Catalunya de contrarellotge.

Tothom qui coneix una mica aquesta disciplina sap que per preparar una prova com aquesta s’ha de preparar amb molta antelació si es vol aconseguir un bon resultat.

Doncs bé, després de gairebé deu dies de la finalització de la temporada de ciclisme en ruta  la federació comunica que es farà la esmentada prova.

Estic més que content de que surtin carreres, ara bé, com que ja veig a venir quines seran les respostes que tindré per part de la federació diré que les coses ben fetes no tenen fronteres i les mal fetes no tenen futur.  Sincerament espero que la prova digui un èxit de participació, però molt em penso que un cop ja està finalitzada la temporada, amb tan poc de temps de preparació.... però clar, llavors serà culpa dels corredors...

XII cinturó ciclista de l'Empordà

Com ja ve sent habitual ( i que duri molts anys) el cinturó ciclista a l'Empordà possa punt i final de temporada ciclista de carretera de la categria elit-s23.
Una gran carrera, que any a any ha anar creixent fins a ser una carrera UCI, on corren ciclistes professionals i amateurs. Tot i l'actual situació econòmica el cinturó a seguit endavant gràcies a la feina de E.C Figueres.
Aquest any no i seré present, però el seguiré de ven aprop.
Aquí us deixo els horaris i altimetries de les tres etapes, la primera divendres.
Sort a tots i en especial al AC Alcanar! sort companys i disfruteu!!!!!

Recompensa

Tots els que em corregut en un equip sabem que es donar una recompensa a un corredor.

Sempre a principi d’any, al GP Inaguració, a Sabadell i alguna carrera més l’equip està al complert, es va a córrer voltes i el director te que descartar corredors. A partir d’aquí la gent sol començar a fallar, arribant al punt màxim a l’estiu que moltes vegades es redueix a la meitat i l’equip te problemes per poder fer equip per anar a córrer. També hi ha gent que ve quan vol i d’altres simplement fan el que els don la gana.

 En tots els equips hi ha corredors que sempre estan allà, que mai es queixen, que mai reclamen la més mínima cosa, que només els demanes una cosa i ho fan sense problema, que no creen conflictes, que uneixen el grup... en definitiva, que saben el que es un equip i fan tot per fer pinya. Son aquells corredors que es deixen la pell per un company, que els apassiona el ciclisme....

Ara arriba la volta a l’empordà, una gran volta, una grandíssima volta i tothom vol anar a córrer. Aquells que durant la major part de la temporada no els has vist el pel, aquells que mai es deixaran la pell per un company, aquells que durant la temporada han fet el que els ha donat la gana, tot aquest ara volen córrer l’empordà.

Molts es pensen que a una volta hi ha d’anar els millors i potser en alguns equips sigui així, però en el nostre no, i dic nostre perquè me’l  sento meu perquè i estic molt a gust i perquè hi ha persones increïbles. A una volta i va qui està en forma i qui s’ho a treballat durant tota la temporada.

El ciclisme es un esport just, i els directors del meu equip també.

nervis

Dissabte va ser un dia estrany, va ser la ultima carrera de l’any, i a la línia de sortida vaig entendre que allò no era normal. No pas perquè fos la ultima carrera de l’any, sinó per  tot el que em va passar pel cap a la línia de sortida i pels nervis que tenia al damunt. 

A la línia de sortida els nervis estaven dintre meu, com un juvenil a la seva primera carrera.

Llavors, et venen al cap mil i una cosa, entre elles les que no han anat bé durant l’any, l’estat de forma, els resultats... i sentir aquells nervis et fa veure que tot està correcte, que continues sentint el mateix que senties a la primera carrera de juvenils i que tot està on ha d’estar.

 Algú em va dir que quan perds la il·lusió o perds tot, i es ven cert, quan no tens ganes de fer una cosa, quan et fa mandra, quan trobes mil i una cosa a fer avanç de fer aquella cosa malament vas, vol dir que ja no tens il·lusió per aquella cosa. En el meu cas aquella cosa es la bicicleta...

Moltes vegades m’han preguntat com pot ser que després de tants anys de pedalar i de competir encara tingui il·lusió per continuar i continuar pedalant i la resposta no la se, i la veritat, tampoc la vull saber.

M’agrada, m’apassiona, m’entusiasma, però sobretot m’omple...

Manlleu, ultima parada!

                                           
                                          Foto de la cursa d'Olot  per Neus Casasola
Demà cap a Manlleu, punt i final d'aquesta temporada per mi. Personalment es una carrera que m'encanta, i per a mi es el futur del ciclisme. Un circuit d'uns 11 km amb un repetxo d'un km a 2km de meta, al qual donarem unes 11 voltes. Circuit entretingut pels corredors i pel public que ens veurà passar unes quantes vegades. Aviam si he recupera't bé del "pajaron" monumental d'Olot!!
Esperem que el temps aguanti, ja que els 3 ultims anys a plogut (l'any passat molt poc) però donen pluja cap a la tarda vespre... començem a les 16h.
Bufffff... quins nervis!!!!

Misèria

Molta misèria es la que m’ha tocat patir avui.  La carrera ha sortit rapidíssima, ho això m’ha semblat a mi. Fins al km 90 he anat prou bé, però ja arribant a Girona he vist que les forces començaven a fallar. Ha sigut al pas per Banyoles i començar a pujar cap a Olot per la carretera se Santa Pau que he quedat completament vuit, he fet els últims 30 km  sol, passant una misèria com no recordo haver passat mai... la veritat es que hagués pogut pujar al cotxe escombra però no he volgut, el meu cor em demanava acabar la carrera i així ho he fet.

Com diu en Perico Delgado, avui m'ha visitat "el hombre del mazo"

Pedalava i pedalava i la bici no avançava, les cames no responien... ufffff quan i penso, han estat els 30 km més llargs de la meva vida... al arribar a meta ja estaven desmuntant l’arribada, no se quan de temps he perdut ni m’importa.

Segurament del “pajaron” d’avui me’n recordaré temps, però encara que algú no ho entengui estic content  i decebut amb mi mateix. Decebut per no haver estat a l’altura que a mi m’agradaria, i content per haver acabat la cursa, lluny, molt lluny del que a mi m’agradaria, però amb això de la bicicleta s’ha de saber estar a les dures i a les madures.

En fi, que dissabte més a Manlleu, per mi la ultima de la temporada!

Gran!!!!

Avui he vist el somni de qualsevol ciclista fet realitat. Guanyar al costat de casa teva i davant la millor afició del món. Igor Anton, ha mostrat dignitat ciclista i saber estar sobre la bici, despres de començar la vuelta amb l'objectiu de guanyar-la i veure com se li girava la truita en contra, a sabut estar allà i buscar la seva oportunitat, i avui ha estat el dia més gran de la seva carrera, sens dubte.
Avui he vist amb enveja una gran aficció i una cultura del ciclisme que només els aficionats bascos saben donar. He tingut el gran honor de correr al país basc i la veritat es que es una cosa inexplicable, de pell de gallina, animant del primer a l'ultim... Una gran afició!!

I aquí la temporada es va acabant i diumenge correm a Olot la clàssica carrera de festes del Tura, una carrera amb una llarguissima trajectoria i que sempre està al calendari català.